Facebook Twitter Google +1     Admin




PRÒXIMES REUNIONS:


16 de DESEMBRE



Sant Jordi es fa Samurai.

20100426140154-sant-jordi.jpg

Escenari: Fons gris.

S’obre el teló, un cavaller barbut, vell, amb vestimenta templària bruta i vella, seu  a sobre d’un seient alt, de l’estil dels seients anònims i freds dels pitjors bars de la perifèria.

Al costat una barra amb 7 o 8 gots de whisky buits i una ampolla, mig buida, sí he dit mig buida, del licor més barat i de la marca més desconeguda que es pugui trobar.

Al fons un cavall blanc, esquifit i vell, s’haurà de passejar per l’escenari, cagant-se per tot arreu.

Se li pot administrar laxant en enormes quantitats al cavall i a l’actor humà, per tal d’aconseguir una expressió més patètica, pàl·lida i tremolosa.

El protagonista ha de parlar lentament, ha de semblar lleugerament borratxo (s’hauria de beure després del  laxant uns 7 o 8 gots de whisky abans de sortir ) i assajar especialment el registre més patètic dins de la seva memòria o experiència com actor.

Un foc enorme ha de traspassar amb la seva llum a l’actor.

-     Hola, sóc Sant Jordi. Estic a l’atur. Ja no queden dracs voladors amb escates maragdes amb els que lluitar. Ja no queden princeses, al menys com les princeses d’abans, que volguin ser salvades.

Una dona del públic, membre de la plataforma feminista "Uselstallarem" crida:

- No volem ser salvades!!!

-  Tens raó, les dones de sang blava no volen ser salvades, al menys per estrafolaris homes a cavall. Tenen els seus propis guardaespatlles engominats i corpulents, serveis secrets, marits esportistes, guardies de seguretat... l’exèrcit, la policia, la guàrdia reial...

      (Sant Jordi s’empassa d’una tacada un altre got ple de whisky).

-   Aixó no és tot: l’associació catalana contra les "corridas" de braus m’acusa de ser el primer "matador" de la història recent i centenars de joves es disfressen de drac i es tomben plens de falsa sang davant de la meva vella tenda de campanya, si ho he de reconèixer, encara no tinc casa pròpia, m’he passat tota la vida viatjant a cavall de vila en vila i de castell en castell... i ara estic al carrer amb el meu company de batalles, cada vegada més famèlic...

-   Estic sol, més sol que mai, però amb 8 demandes de paternitat!!! I juro per la meva vida, que l’única llança que he clavat va ser la que vaig clavar-li al primer drac...

-   M’han arribat a denunciar per que una de les meves roses va infectar amb les seves espines el dit d’una rossa de pot, portada d’un plec de pergamins anomenat "interviu".

-   Ai las! Dames de dubtós llinatge, maquillades com vulgars actrius de corral, amb els pits farcits artificialment per l’artesania dels cirurgians....Parlen de mi i em critiquen públicament al mig del circ obscè que cada dia contemplen sense pagar entrada, milers de vilatans  a través de la "televisió" o visió a distància.

-  Estic trist, sol, envellit, demandat, perseguit , només em queda un final digne...

(Sant Jordi fa una demostració pràctica del primer ús de l’espasa occidental per realitzar un harakiri al més pur estil  oriental).

 

Es tanca el teló.

Xiulets...

 

 

Toni Lázaro.

http://tonilazaro.blogia.com

26-04-2010 Escrit a Terrassa amb un entrepà de formatge al costat entre mossegada i mossegada. (Del conjunt d'escrits i per escriure "segueixo caient").

 

 

26/04/2010 14:01 unmuntdemots #. PROSA

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.







Temas

Enlaces

Archivos


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris