REUNIÓ D'OCTUBRE

La tardor ha arribat  amb embranzida. Ens ha reunit al voltant de quinze tasses de cafè i un bon grapat de contes. Contes de cinema. Un d’immortalitzat en un quadre, un altre on màgicament es confonen ficció i realitat i un altre que és el somni acomplert  d’un nen de vuit anys. Contes on els ocells  són muses que aletegen lluny dels artistes, n’hi ha d’engabiats que somien i aconsegueixen alliberar-se, n’hi ha que viuen amb la ficció i n’hi ha que, si et troben, t’acompanyen en bandada  fins que esdevens  un d’ells. I el que tots els contes tenien en comú és que sobreeixien satisfacció.

 

Tot comentant-los vam constatar la importància del final en els relats, que és com la guinda del pastís; ha de ser atractiu, concloent –que relligui les promeses i conflictes oberts–,  sorprenent,  ha de tenir la  mida justa, ha de ser fàcil de menjar o no tant  –però que no sigui mastegat-,   i prou sucós com per deixar un bon gust un cop llegit.

 

Les paraules triades per a la propera trobada son:

 

MIRACLE     VERITAT      ESPELLIFAT

MILAGRO    VERDAD      ZARRAPASTROSO

 

No espero miracles però sí que us visitin muses gens espellifades que us mostrin noves veritats que espero compartim el proper 6 de Novembre.

 

Fins el mes vinent!