Facebook Twitter Google +1     Admin


UN MUNT DE MOTS



PRÒXIMA REUNIÓ:


...

**************************************


Comentari de Senyoria

20100716203559-senyoria.jpg

L’últim llibre que hem compartit al club de lectura ha estat Senyoria d’en Jaume Cabré. És, tot fent servir les seves paraules :“una reflexió sobre la relació entre l’home i el poder, sobre la justícia i la idea del pecat lligada a la del càstig." En boca del protagonista: "Conec la justícia humana a fons. És dèbil, és arbitrària, està portada pels homes… que també poden delinquir. … La justícia humana és injusta per definició.”. “La justícia sempre tenia a Déu a la boca; excepte en el moment de prendre decisions, que si no depenen de la digestió pesada de l’oïdor es devien a un codi mecanicista basat en la no correspondència fatal entre culpa i falta.”

El protagonista, en Rafel Massó, és un jutge que es nega a ser jutjat, un espòs infidel a qui traeixen, un assassí extorsionat, un home cruel e impassible a qui la mala consciència no deixa dormir, un amant dels estels i de les dones, inassolibles. Com ell, la resta dels protagonistes tenen el seu propi món i trets diferenciats que els fan únics; són complexes i evolucionen al llarg de la novel•la. Donya Mariana, la senyora de sa senyoria, és una creient fervent però alhora lluita per defensar el paper de la dona dins d’una confraria dominada pels homes. Mme. Desflors, el ruisenyor d’Orleans, “una dona opulenta, inacabable, grandiosa, no tant pel seu volum estricte com per l’aurèola i el posat que adoptava” i també “una extraordinària fornicadora”, “una dona excessiva que s’ho passava bé deixant-se admirar el cos... que advocava per la llibertat d’esperit i de moviments”. L’Andreu Perramon, un jove poeta enamorat de l’aire, de la poesia; un innocent que escriu versos sobre la llibertat i acaba empresonat. Mossèn Joan, impacient, malparlat, conscienciós a la seva professió, subornat pel bé de la rectoria.

Entremig sura la importància de les formes en una societat on “tutejar-se era una altra manera de despullar-se”, on cal menjar ostres per què se sàpiga que s’ho poden permetre, per fer-se un lloc entre la noblesa malgrat no tinguin sang blava.

Constants a l’obra d’en Cabré són l’interés per la naturalesa humana en tota la seva complexitat i el poder en totes les seves manifestacions.

16/07/2010 20:39 unmuntdemots #. COMUNICACIONS

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.







Temas

Enlaces

Archivos


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris